sábado, 18 de diciembre de 2010

LES CONVERSES

Els records són el que es permet saber qui som, mantenir la identitat. Per això moltes vegades les nostres converses es basen en això: buscar records i explicar-los als altres. Cada vegada que recordem una cosa, estem reforçant aquell record.

Tant se val si a voltes no són molt exactes, tant se val si els repetim moltes vegades, són records que ens ajuden a mantenir la consciència de nosaltres mateixos.

I no hi fa res que siguin records tristos: també aquests formen part del que som.

Perquè, si no tinguéssim records tristos, com podríem apreciar els alegres?.

En aquestes dates la conversa, no caldria sinó, va sobre les festes nadalenques.

Aquí hi ha algunes transcripcions.


  • En Nochebuena era tradición juntarnos a comer toda la familia. Cada año comíamos caldo pero antes del caldo no podía faltar el pan con tomate y jamón. Ya era como una tradición. Tocábamos la zambomba y ns poníamos a comer los roscos que yo hacía.

  • Los reyes conmigo no se portaban mal pero tampoco había mucho dinero

  • Mi hermana siempre tenía algun detalle pero mi madre decía que eso eran tonterías.

  • La Navidad me gusta porque hay ambiente y se cantan villancicos.

  • En Nochebuena "me ponía las botas". Comíamos chorizos y morcillas aunque daba un poco de lástima porque una vez vi como mataban el cerdo.

  • En casa comíamos pasas porque no había dinero para comprar uvas.

  • Cuando mataban el cerdo: Ay, madre, pobrecico lo que le hacán. Pero después las morcillas estaban riquísimas.

  • Los reyes serían buenos, y yo soy buena, pero no me traían muchas cosas.

  • Las Navidades cada año son muy diferentes, porque cada año falta algun ser querido. Por eso cada año me pone más triste.

  • Siempre era yo la que hacía la comida y venían todos a comer a casa. Después cantábamos villancicos, bailábamos,...

  • Ahora paso las Navidades con la hija

  • Cuando era pequeño comía rápidamente para irme a cantar villancicos lo antes posible.

  • Una Nochebuena teníamos un pollo que habíamos criado y a la hora de matarlo nadie se atrevía, porque le habíamos cogido cariño y porque era más grande que nosotros. Yo le abrí la jaula yel pollo salió corriendo y todos tuvimos que correr por casa para conseguir atraparlo. Fue divertido.

  • El dia de los reyes siempre me traían alguna cosa que solía ser ropa.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

EL DOL

Els familiars de persones amb Alzheimer, han d'afrontar pèrdues constants que fan molt dolorosa l'habitual simplicitat del dia a dia. Especialment a aquestes persones dedico aquest escrit.
Cada pèrdua comporta un canvi i cada canvi, una pèrdua.
Cada cosa que canviem fa que en deixem una altra endarrere. Fins i tot el que canviem per voluntat pròpia és una pèrdua.
La pèrdua fa que haguem de passar per un procés de dol.
Sovint el procés per la pèrdua es fa de manera automàtica- no traumàtica - i ni ens n'adonem. No sembla que haguem perdut res. Aquell canvi era per anar cap a on volíem i per tant el procés s'ha fet de forma imperceptible. Bé.
Però algunes vegades, quan després d'una pèrdua no desitjada intentem seguir endavant sense haver fet net de la situació anterior, ens anem carregant d'un pes que ens fa més difícil avançar .
És bo “fer neteja dels armaris”, viatjar només amb el que és necessari.
Si marxo de vacances no m'enduc pas la bossa d'escombraries.
Així mateix per seguir endavant per la vida és convenient reflexionar sobre les pèrdues que hem sofert: pèrdues d'estrat social, de situació econòmica, afectiva, d'imatge de la pròpia persona, de la infància, de coses que mai no hem tingut, de joventut,...i col·locar-les al seu lloc.

Per ajudar en aquest procés aquesta és una proposta d'exercici:

  1. Defineix el dolor intern de la pèrdua
  2. Connecta amb ell i reviu-lo
  3. Sent els sentiments que et provoca
  4. Accepta els sentiments
  5. Expressa el que sents
  6. Aprèn què has de canviar
  7. Integra els canvis
  8. Creix
    UNA ABRAÇADA

sábado, 27 de noviembre de 2010

SESSIÓ DE LECTURA








Hi ha una activitat que fem de tant en tant al centre : LECTURES.


De vegades hem tingut persones externes al centre que han volgut fer aquesta col.laboració i sempre ha resultat interessant i enriquidora. Queda dit doncs ,aprofitant l'avinetesa, que si algú dels que llegiu aquest espai hi esteu interessats, només cal que us poseu en contacte amb la Lidia o la Julita i segur que arribarem a un acord.


Tornant allà on érem: la darrera sessió, llargament reclamada, va ser el passat dia 24 de novembre i s'hi varen escoltar poemes de Jorge Manrique, Martí i Pol, GarcíaLorca, Rubén Darío, Rafael de Leon i Miquel Hernández. Ja veieu que és un ampli ventall d'èpoques i estils car les úniques condicions que tenim en compte són: que siguin lectures de durada poc extensa, i de llenguatge entenedor. I encara que els agraden molt les que expliquen alguna història, accepten de bon grat les d'altra mena. És més important per al nostre objectiu que rebin la musicalitat del llenguatge que no pas aconseguir la comprensió total dels textos llegits. Amb aquestes sessions estem fent un regal a aquestes persones que al cap de poc temps o poca estona ja ho hauran oblidat. I potser per això, quan llegeixes per ells, el sentiment és més intens: cal concentrar en el moment tota l'emoció ja que no podem comptar amb el reforç que en faria el record.


Per la resta, val a dir que el públic no és gens exigent, que és molt agraït i que l'atenció que posen en l'acte durant els 45/50 minuts que dura, de vegades l'envejarien alguns actors del públic que tenen a la sala.


miércoles, 17 de noviembre de 2010

LA CASTANYADA


La tardor té una festa assenyalada: TOTS SANTS-LA CASTANYADA. Comença a arribar el fred i ja s'escau parlar del tema: "ens hem d'abrigar", "aviat serà la casanyada", "quin gust les castanyes calentones".
Toca fer la decoració d'acord amb l'època i a això dediquem els tallers de manualitats: aquest any hem fet murals amb fulles de debò i d'altres de pintades, amb bolets, castanyes i cargols amb banyes.
I el dia abans de la castanyada ve la feina de debò: prepar els panellets. Ametlla, sucre, una mica de patata per lligar i que no ens costi tant, ja no tenim tanta força a les mans, i després, afegir el gust que vulguem: coco, cafè, cacau, cirera, pinyons, donar-hi forma i ja són a punt per coure. Un cop cuits els deixarem reposar fins demà: n'hem fet una bona quantitat per convidar tots els familiars que vulguin afegir-se a la nostra festa. També cal preparar les castanyes, fer-hi el tall a la pell perquè no petin en torrar-se, i la teca ja és a punt.
A les estones de conversa, sortiran costums dels diferents llocs de procedència, però hi ha un element sempre comú. És temps per recordar els nostres difunts: els pares, algun germà, el meu marit era una persona estupenda, vem tenir una vida meravellosa... i així amb totes aquestes petites coses anem omplint de contingut els nostres moments, els nostres dies.




miércoles, 15 de septiembre de 2010

21 DE SETEMBRE DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER


LA MARIA I EN JORDI


Em dic Jordi i tinc 9 anys.
Ara us explicaré coses de la Maria
La Maria fa...
La Maria té...
...la Maria dorm amb el llum encès perquè té por. A la nit es desperta i crida la mama. De vegades es fa pipi però sempre diu que no ha estat ella.
Menja amb les mans i de vegades es menja la sopa amb la forquilla. Jo li ensenyo que la sopa es menja amb cullera i de vegades em fa cas. Ha de portar un pitet perquè li cau el menjar i s'embruta molt la roba.
De vegades es posa a riure i tot li fa gràcia. Però de vegades també plora i jo no sé què li passa i no sé com consolar-la perquè ella no ho sap explicar.
Algunes vegades quan plora, si li faig carícies es posa contenta i torna a riure.
Quan jo sóc a l'escola, diu la mama que em busca per tot arreu i si juguem no vol que jo guanyi i s'enfada si li dic que ha perdut. La mama l'ha d'ajudar a banyar-se i després de rentar-la li posa crema perquè té la pell molt fineta. Alguns dies quan li tira l'aigua per sobre s'enfada i llavors la mama es fica a la banyera amb ella i es banyen juntes.
Si sortim a passeig, com que ells no pot anar gaire de pressa hem d'anar poquet a poquet i s'encanta amb moltes coses. No pot anar sola perquè es perdria i sempre va agafada de la meva mà. A més a més com que no se l'entén gaire quan parla, l'hem de vigilar molt perquè si es perdés no sabria dir on viu. Si t'explica una cosa i no l'entens, de vegades s'enfada, i és perquè no s'adona que diu les paraules malament.
Jo la trobo una mica pesada perquè com que no vol estar sola, de vegades quan he de fer els deures i ella no para de dir coses i tocar-ho tot, m'enfado i la renyo. Però em passa de seguida perquè el papa i la mama em diuen que no ho fa expressament, que ella només vol estar amb mi perquè m'estima molt.
Quan ens mirem al mirall i fem ganyotes per riure, ella no es coneix.
I ja no sé què més explicar.

La Maria és la meva àvia i té Alzheimer.

viernes, 20 de agosto de 2010

CONCURS DE BELLESA 2010

DESMITIFICAR, ESTIMAR-NOS, RIURE, COMPARTIR,...

CADA DIA ESTEM CREANT ESTONES PER RECORDAR.
















































miércoles, 4 de agosto de 2010

L'EDAT DE L'EDAT

Vaig sentir un “home del temps”que deia:

"FA BON TEMPS QUAN FA EL TEMPS DEL TEMPS”
I avui aquesta afirmació em fa rumiar sobre les persones, les edats i com sembla sovint que només n'hi ha una que sigui digna d'admiració, digna del desig de ser viscuda , digna de ser plorada quan ha passat: LA JOVENTUT
Cremes que ens asseguren que semblarem joves, fer aquelles activitats que ens fan semblar joves, comportar-nos o parlar de manera que malgrat la nostra edat cronològica els altres ens percebin com joves ...
I jo em pregunto què fa la joventut tan desitjable,tant com per no voler-la perdre ,tant com per arribar a renegar de la veritable edat ?
Una edat en què massa vegades els esdeveniments es viuen amb molta intensitat i poca profunditat, en què sembla que la vida és tot o res i encara no tenim l'esperit avesat a veure les diferents mesures ,en què hi ha una necessitat de canvi per trobar que val la pena seguir vivint, en què l'ordre i l'estabilitat, es confonen amb submissió i monotonia,... és per a bona part de la societat objecte del desig .
I vull trencar una llança en favor de les altres edats:
... de l'edat adulta en què comencem a perdre la por d'agafar compromisos, de fer projectes a més llarg termini.
... de la maduresa en què podem veure l'existència en totes les seves tonalitats, potser no tan intensos els colors, però amb una gamma tan àmplia que cada moment pot ser apreciat amb un matís diferent; en què sabem- perquè ho hem viscut en primera persona- que el dolor d'una pèrdua amb el temps serà menys punyent i no per això menys real.
... de la vellesa en què tot el que hem anat aprenent ,ara cristal·litzat, aposentat, serè, segur, estable, ens dóna una nova perspectiva de la importància de les coses que no fa res més que reforçar i alimentar aquest estat. Quan ja no cal tenir por de res perquè sabem que tot ho podem superar.
Jo no vull tornar a ser jove. I no vull semblar jove Això ja ho he passat. Ara vull ser gran. I vull semblar una persona gran. I ho vull perquè estic convençuda que això no va en detriment de tenir una vida activa, de fer-se il·lusions o embastar projectes, de sentir desitjos i ser feliç amb les grans i petites coses que ens passen.
Vull semblar una persona gran i demostrar-me a mi i als altres que l'important no és l'edat que aparentes , sinó el com ets capaç de viure-la.
Vull ser una persona gran i semblar una persona gran.
I si hi ha temps, vull ser vella. I m'agradaria que aquesta paraula aplicada a una persona tingués un significat de tendresa i admiració .I vull sentir orgull i satisfacció en dir que sóc vella.
Així doncs, plagiant a “l''home del temps” de qui us he parlat en començar ara dic ben convençuda que :

LA BONA EDAT ÉS TENIR L'EDAT DE L'EDAT.
I trobo que així tot anirà bé.

viernes, 30 de julio de 2010

TALLER DE CUINA 4




LES MANS BEN NETES
ENS POSEM GUANTS:
CUINERS, CUINERES,
TOTS TREBALLANT.

FEM BOLES DE COCO,
CAPSES DE CARTRÓ.
EN PORTEM A CASA
¡AIXÒ ENS FA IL.LUSIÓ!








TALLER DE CUINA 3








AVUI LA RECEPTA ÉS

REFRESCANT DE LLIMONA: llimones del nostre llimoner, llet consensada i remenar...... COM VEIEU ALGÚ NO ES VA PODER RESISTIR A ESCURAR L'OLLA...MMMMMMMM!

sábado, 17 de julio de 2010

EL TALLER DE CUINA (2)






















Aquesta vegada el menjar que vàem fer va ser un GAZPACHO. De receptes diferents, tantes com en vulgueu. El resultat, molt bo i refrescant.

EL TALLER DE CUINA (1)











A l'estiu ens agrada fer algun canvi en les rutines habituals d'activitat. I una de les coses que solem fer és un taller de cuina.




Sepre són menjars que es puguin fer sense necessitat de coure i que hi pugui treballar un bon grup de gent.




Primer preparar-se, posar guants, repartir el material, elaborar,recordar el que s'ha fet i escriure la recepta si hi ha temps.




Aqui teniu les fotos del grup que va preparar la MACEDÒNIA DE FRUITES

jueves, 15 de julio de 2010

EL PRIMER ADÉU

L a vàrem conèixer quan en en el seu cap ja hi regnaven coses desconegudes per a nosaltres. No podiem entendre què pensava, com es trobava, quins eren els seus sentiments,... ni tan sols podiem saber si les atencions que li donàvem eren les que ella esperava.
En tot el temps que va passar amb nosaltres la vàrem veure canviar: el seu cos, la seva cara, el seu comportament es van anar transformant i dia rere dia vam intentar noves maneres de comunicar-nos amb ella, d'acariciar-la, de demostrar-li que érem al seu costat; noves maneres de provocar-li un somriure.
Vam veure com el seu traginar de taules i cadires amunt i avall s'anava modificant, adaptant-se a les forces que li quedaven i com aquest desfici es va convertir en "agafar" coses que "hi havia" a sobre les taules i que nosaltres mai no vam arribar a veure.
Una vegada i una altra ens sorprenia la seva capacitat de recuperació, quan després de cada crisi es tornava a animar i es mantenia ferma , cada vegada d'una manera diferent a l'anterior, però sempre provocant-nos tendresa.
Quedi per sempre constància de l'agraïment a la seva família que en aquells primers temps de Jardinets ens va fer confiança permetent-nos cuidar-la .
I també el nostre agraïment cap a ella pel fet que ens obsequiés amb els seus darrers moments i que s'acomiadés- mentre feia el mateix de cada dia-, de la forma tan dolça com ho va fer i de la mateixa manera que sempre s'havia mostrat amb nosaltres: Silenciosa...Discreta... Independent... Tranquil.la.

viernes, 25 de junio de 2010

RITUAL DE SANT JOAN

AGAFAR EL PAPER



LLEGIR-LO







CREMAR-LO













A Jardinets vam fer un ritual per aquesta nit màgica de Sant Joan.
Al matí es va pensar individualmente allò que ens agradaria cremar a la foguera per poder-no-en desfer. En tires de paper, cadascú va anotar aquell desig que volia cremar. Van sortir coses com: desitjo cremar el mal de cap,
el mal de braç,
el mal de peus, la guerra,
el sentiment de tristesa, la crisi,
els pispes,
els “abaixapensions”, els mentiders,
el mal que em fa el dentista a la boca i a la butxaca,...

A la tarda, en un recipient de metall es van cremar els papers després de llegir-los cridant perquè marxessin ben lluny aquells NO-DESITJOS. A més a més, cada persona va fer petar una piula i els més agosarats (familiars i treballadores), van saltar la foguera de bengales.
Després vam gaudir de la tarda amb música per ballar, coques, sucs i cava.

DE COM EREN LES REVETLLES

CONVERSA:

Cap als anys 50…..

El més característic era la foguera que es feia amb mobles vells al mig d’alguna plaça o algun descampat. La gent guardava els mobles vells i els nens els demanaven per les cases per la seva foguera.
Als barris els veïns baixaven a sopar al carrer, amb coca i cava, quan arribava per cava, és clar. També es tiraven petards: trons, xinos grans, xinos petits, algun coet. Es feia servir una metxa per encendre’ls. Per la canalla hi havia les piules, el que ara li diuen bombetes.

Cap als anys 70…

A més a més de la foguera, la coca i el cava, per entretenir els nens es preparaven jocs al carrer com carreres de sacs, trencar l’olla plena de llaminadures.
També es guardaven els pinyols dels nespres que quan es tiraven a les fogueres petaven com si fossin petards.
La foguera i els petards de Motjuïch tenien fama i es concentrava molta gent des de la plaça Espanya fins a la Font de Colors.

PREPARANT LA DECORACIÓ










I
I AIXÍ UNA VEGADA MÉS EL RECICLATGE HA ESTAT EL PROTAGONISTA A LA NOSTRA DECORACIÓ.

ELS CARTRONS DE LLET ENS HAN SERVIT PER FER FANALETS.

QUATRE FOTOS PERQUÈ EN VEIEU EL PROCÉS I RESULTAT



lunes, 24 de mayo de 2010

LA PRIMAVERA. TALLERS DE MANUALITATS







SANT JORDI

TREBALLANT DE VALENT, TOTHOM S'AFANYAVA PER TENIR LA SEVA FLOR A PUNT. EN UN DIA COM AQUEST NO POT FALTAR ENTREGAR UNA FLOR A UNA PERSONA ESTIMADA.
I AQUEST VA SER EL RESULTAT


LA DIADA DE SANT JORDI

ÉS DIADA ASSENYALADA

PER LES FLORS QUE HI HA ALS MERCATS

I L'OLOR QUE FAN ELS AIRES

I LES VEUS QUE VAN DIENT:


SANT JORDI MATA L'ARANYA

LA MONA

  • PASQUA 2010






LA MONA COM SEMPRE VA ARRIBAR PUNTUALMENT A JARDINETS.
BÉ, LES MONES, N'HI HAVIA PER TOTS ELS GUSTOS.