CADA DIA ESTEM CREANT ESTONES PER RECORDAR.
viernes, 20 de agosto de 2010
miércoles, 4 de agosto de 2010
L'EDAT DE L'EDAT
Vaig sentir un “home del temps”que deia:
"FA BON TEMPS QUAN FA EL TEMPS DEL TEMPS”
I avui aquesta afirmació em fa rumiar sobre les persones, les edats i com sembla sovint que només n'hi ha una que sigui digna d'admiració, digna del desig de ser viscuda , digna de ser plorada quan ha passat: LA JOVENTUT
Cremes que ens asseguren que semblarem joves, fer aquelles activitats que ens fan semblar joves, comportar-nos o parlar de manera que malgrat la nostra edat cronològica els altres ens percebin com joves ...
I jo em pregunto què fa la joventut tan desitjable,tant com per no voler-la perdre ,tant com per arribar a renegar de la veritable edat ?
Una edat en què massa vegades els esdeveniments es viuen amb molta intensitat i poca profunditat, en què sembla que la vida és tot o res i encara no tenim l'esperit avesat a veure les diferents mesures ,en què hi ha una necessitat de canvi per trobar que val la pena seguir vivint, en què l'ordre i l'estabilitat, es confonen amb submissió i monotonia,... és per a bona part de la societat objecte del desig .
I vull trencar una llança en favor de les altres edats:
... de l'edat adulta en què comencem a perdre la por d'agafar compromisos, de fer projectes a més llarg termini.
... de la maduresa en què podem veure l'existència en totes les seves tonalitats, potser no tan intensos els colors, però amb una gamma tan àmplia que cada moment pot ser apreciat amb un matís diferent; en què sabem- perquè ho hem viscut en primera persona- que el dolor d'una pèrdua amb el temps serà menys punyent i no per això menys real.
... de la vellesa en què tot el que hem anat aprenent ,ara cristal·litzat, aposentat, serè, segur, estable, ens dóna una nova perspectiva de la importància de les coses que no fa res més que reforçar i alimentar aquest estat. Quan ja no cal tenir por de res perquè sabem que tot ho podem superar.
Jo no vull tornar a ser jove. I no vull semblar jove Això ja ho he passat. Ara vull ser gran. I vull semblar una persona gran. I ho vull perquè estic convençuda que això no va en detriment de tenir una vida activa, de fer-se il·lusions o embastar projectes, de sentir desitjos i ser feliç amb les grans i petites coses que ens passen.
Vull semblar una persona gran i demostrar-me a mi i als altres que l'important no és l'edat que aparentes , sinó el com ets capaç de viure-la.
Vull ser una persona gran i semblar una persona gran.
I si hi ha temps, vull ser vella. I m'agradaria que aquesta paraula aplicada a una persona tingués un significat de tendresa i admiració .I vull sentir orgull i satisfacció en dir que sóc vella.
Així doncs, plagiant a “l''home del temps” de qui us he parlat en començar ara dic ben convençuda que :
LA BONA EDAT ÉS TENIR L'EDAT DE L'EDAT.
I trobo que així tot anirà bé.
"FA BON TEMPS QUAN FA EL TEMPS DEL TEMPS”
I avui aquesta afirmació em fa rumiar sobre les persones, les edats i com sembla sovint que només n'hi ha una que sigui digna d'admiració, digna del desig de ser viscuda , digna de ser plorada quan ha passat: LA JOVENTUT
Cremes que ens asseguren que semblarem joves, fer aquelles activitats que ens fan semblar joves, comportar-nos o parlar de manera que malgrat la nostra edat cronològica els altres ens percebin com joves ...
I jo em pregunto què fa la joventut tan desitjable,tant com per no voler-la perdre ,tant com per arribar a renegar de la veritable edat ?
Una edat en què massa vegades els esdeveniments es viuen amb molta intensitat i poca profunditat, en què sembla que la vida és tot o res i encara no tenim l'esperit avesat a veure les diferents mesures ,en què hi ha una necessitat de canvi per trobar que val la pena seguir vivint, en què l'ordre i l'estabilitat, es confonen amb submissió i monotonia,... és per a bona part de la societat objecte del desig .
I vull trencar una llança en favor de les altres edats:
... de l'edat adulta en què comencem a perdre la por d'agafar compromisos, de fer projectes a més llarg termini.
... de la maduresa en què podem veure l'existència en totes les seves tonalitats, potser no tan intensos els colors, però amb una gamma tan àmplia que cada moment pot ser apreciat amb un matís diferent; en què sabem- perquè ho hem viscut en primera persona- que el dolor d'una pèrdua amb el temps serà menys punyent i no per això menys real.
... de la vellesa en què tot el que hem anat aprenent ,ara cristal·litzat, aposentat, serè, segur, estable, ens dóna una nova perspectiva de la importància de les coses que no fa res més que reforçar i alimentar aquest estat. Quan ja no cal tenir por de res perquè sabem que tot ho podem superar.
Jo no vull tornar a ser jove. I no vull semblar jove Això ja ho he passat. Ara vull ser gran. I vull semblar una persona gran. I ho vull perquè estic convençuda que això no va en detriment de tenir una vida activa, de fer-se il·lusions o embastar projectes, de sentir desitjos i ser feliç amb les grans i petites coses que ens passen.
Vull semblar una persona gran i demostrar-me a mi i als altres que l'important no és l'edat que aparentes , sinó el com ets capaç de viure-la.
Vull ser una persona gran i semblar una persona gran.
I si hi ha temps, vull ser vella. I m'agradaria que aquesta paraula aplicada a una persona tingués un significat de tendresa i admiració .I vull sentir orgull i satisfacció en dir que sóc vella.
Així doncs, plagiant a “l''home del temps” de qui us he parlat en començar ara dic ben convençuda que :
LA BONA EDAT ÉS TENIR L'EDAT DE L'EDAT.
I trobo que així tot anirà bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)