sábado, 18 de diciembre de 2010

LES CONVERSES

Els records són el que es permet saber qui som, mantenir la identitat. Per això moltes vegades les nostres converses es basen en això: buscar records i explicar-los als altres. Cada vegada que recordem una cosa, estem reforçant aquell record.

Tant se val si a voltes no són molt exactes, tant se val si els repetim moltes vegades, són records que ens ajuden a mantenir la consciència de nosaltres mateixos.

I no hi fa res que siguin records tristos: també aquests formen part del que som.

Perquè, si no tinguéssim records tristos, com podríem apreciar els alegres?.

En aquestes dates la conversa, no caldria sinó, va sobre les festes nadalenques.

Aquí hi ha algunes transcripcions.


  • En Nochebuena era tradición juntarnos a comer toda la familia. Cada año comíamos caldo pero antes del caldo no podía faltar el pan con tomate y jamón. Ya era como una tradición. Tocábamos la zambomba y ns poníamos a comer los roscos que yo hacía.

  • Los reyes conmigo no se portaban mal pero tampoco había mucho dinero

  • Mi hermana siempre tenía algun detalle pero mi madre decía que eso eran tonterías.

  • La Navidad me gusta porque hay ambiente y se cantan villancicos.

  • En Nochebuena "me ponía las botas". Comíamos chorizos y morcillas aunque daba un poco de lástima porque una vez vi como mataban el cerdo.

  • En casa comíamos pasas porque no había dinero para comprar uvas.

  • Cuando mataban el cerdo: Ay, madre, pobrecico lo que le hacán. Pero después las morcillas estaban riquísimas.

  • Los reyes serían buenos, y yo soy buena, pero no me traían muchas cosas.

  • Las Navidades cada año son muy diferentes, porque cada año falta algun ser querido. Por eso cada año me pone más triste.

  • Siempre era yo la que hacía la comida y venían todos a comer a casa. Después cantábamos villancicos, bailábamos,...

  • Ahora paso las Navidades con la hija

  • Cuando era pequeño comía rápidamente para irme a cantar villancicos lo antes posible.

  • Una Nochebuena teníamos un pollo que habíamos criado y a la hora de matarlo nadie se atrevía, porque le habíamos cogido cariño y porque era más grande que nosotros. Yo le abrí la jaula yel pollo salió corriendo y todos tuvimos que correr por casa para conseguir atraparlo. Fue divertido.

  • El dia de los reyes siempre me traían alguna cosa que solía ser ropa.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

EL DOL

Els familiars de persones amb Alzheimer, han d'afrontar pèrdues constants que fan molt dolorosa l'habitual simplicitat del dia a dia. Especialment a aquestes persones dedico aquest escrit.
Cada pèrdua comporta un canvi i cada canvi, una pèrdua.
Cada cosa que canviem fa que en deixem una altra endarrere. Fins i tot el que canviem per voluntat pròpia és una pèrdua.
La pèrdua fa que haguem de passar per un procés de dol.
Sovint el procés per la pèrdua es fa de manera automàtica- no traumàtica - i ni ens n'adonem. No sembla que haguem perdut res. Aquell canvi era per anar cap a on volíem i per tant el procés s'ha fet de forma imperceptible. Bé.
Però algunes vegades, quan després d'una pèrdua no desitjada intentem seguir endavant sense haver fet net de la situació anterior, ens anem carregant d'un pes que ens fa més difícil avançar .
És bo “fer neteja dels armaris”, viatjar només amb el que és necessari.
Si marxo de vacances no m'enduc pas la bossa d'escombraries.
Així mateix per seguir endavant per la vida és convenient reflexionar sobre les pèrdues que hem sofert: pèrdues d'estrat social, de situació econòmica, afectiva, d'imatge de la pròpia persona, de la infància, de coses que mai no hem tingut, de joventut,...i col·locar-les al seu lloc.

Per ajudar en aquest procés aquesta és una proposta d'exercici:

  1. Defineix el dolor intern de la pèrdua
  2. Connecta amb ell i reviu-lo
  3. Sent els sentiments que et provoca
  4. Accepta els sentiments
  5. Expressa el que sents
  6. Aprèn què has de canviar
  7. Integra els canvis
  8. Creix
    UNA ABRAÇADA