EL DOL

Els familiars de persones amb Alzheimer, han d'afrontar pèrdues constants que fan molt dolorosa l'habitual simplicitat del dia a dia. Especialment a aquestes persones dedico aquest escrit.
Cada pèrdua comporta un canvi i cada canvi, una pèrdua.
Cada cosa que canviem fa que en deixem una altra endarrere. Fins i tot el que canviem per voluntat pròpia és una pèrdua.
La pèrdua fa que haguem de passar per un procés de dol.
Sovint el procés per la pèrdua es fa de manera automàtica- no traumàtica - i ni ens n'adonem. No sembla que haguem perdut res. Aquell canvi era per anar cap a on volíem i per tant el procés s'ha fet de forma imperceptible. Bé.
Però algunes vegades, quan després d'una pèrdua no desitjada intentem seguir endavant sense haver fet net de la situació anterior, ens anem carregant d'un pes que ens fa més difícil avançar .
És bo “fer neteja dels armaris”, viatjar només amb el que és necessari.
Si marxo de vacances no m'enduc pas la bossa d'escombraries.
Així mateix per seguir endavant per la vida és convenient reflexionar sobre les pèrdues que hem sofert: pèrdues d'estrat social, de situació econòmica, afectiva, d'imatge de la pròpia persona, de la infància, de coses que mai no hem tingut, de joventut,...i col·locar-les al seu lloc.

Per ajudar en aquest procés aquesta és una proposta d'exercici:

1. Defineix el dolor intern de la pèrdua
2. Connecta amb ell i reviu-lo
3. Sent els sentiments que et provoca
4. Accepta els sentiments
5. Expressa el que sents
6. Aprèn què has de canviar
7. Integra els canvis
8. Creix
   UNA ABRAÇADA