La voluntat del centre sempre ha estat innovadora, i des de feia temps que ens voltava pel cap la idea de fer un projecte relacionat amb l’art, amb visites a museus i exposicions adreçat a un grup de persones amb característiques especials. Vam llegir que el MoMA de Nova York, referent mundial en accessibilitat, oferia programes i serveis per a “tothom” entre ells persones amb demència. No gaire temps després, un diari publicava un article
“Exposat per a tothom. Els museus obren l’art a malalts d’Alzheimer i cecs més enllà de la rampa”, on s’informava dels museus adaptats per tipus de discapacitats que tenim a Barcelona. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins el programa de visites comentades especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer i els seus cuidadors, concretament exposava
Brangulí. Barcelona 1909-1945 una exposició de fotografies fetes a la nostra ciutat de les grans transformacions socials, urbanes i industrials que va viure Barcelona durant un període de canvis i conflictes. El dilluns 24 d’octubre al matí feiem la sortida al CCCB després de contactar amb l’equip que ha posat en marxa el programa. Una experiència que va fer que ens sentíssim privilegiats al poder gaudir d'una visita guiada en exclusiva per a nosaltres. Els quatre membres de l’equip ens van obsequiar amb un tracte molt proper i personalitzat. Ens van rebre a la porta, ens van acompanyar al llarg de tot el recorregut d’una manera particular pensada per a les persones en concret que feiem la visita. Per acabar, ens van acompanyar fins l’autocar per acomiadar-nos fins la propera exposició que programin.
La visita va donar peu a més d’una conversa. Aquí en tenim una mostra:
Sobre El pati de les Dones de la Casa de la Caritat.
• El edificio tenía muchas ventanas. Antes era un orfanato.
• Era muy bonito con aquellas cristaleras que se veia parte de la ciudad.
• Es veia el Paral•lel amb les tres xemeneies.
Sobre l’exposició de fotografies:
• Las mujeres iban muy bien vestidas con sombreros y abrigos largos.
• I una fotografia del Companys quan era president de la República.
• Habían fotos del tranvía lleno, agarrados en el remolque para no pagar. Es verdad eso lo hemos vivido nosotros.
• Fotos muy antiguas con las calles muy estrechas, que te podías dar la mano con el vecino de enfente.
• Vimos fotos de máquinas de coser, de la guerra y de bomberos. Los coches de bomberos daban pena . Llevaban trajes de plástico.
• También vimos la Estación de Francia, cuando desde aquí marchaban a Alemania a trabajar. Una señora fue a ver la exposición como nosotros y dijo “anda si yo estoy aquí!”. En la foto se despedía de su padre y en la siguiente vió también a su madre y a su tía despidiéndose de su padre a quien no volvieron a ver más.
Les visites d’aquest tipus són un estímul intel•lectual, permeten establir connexions entre vivències personals i el món, evoquen memòrias llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobre todo, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.
