L a vàrem conèixer quan en en el seu cap ja hi regnaven coses desconegudes per a nosaltres. No podiem entendre què pensava, com es trobava, quins eren els seus sentiments,... ni tan sols podiem saber si les atencions que li donàvem eren les que ella esperava.
En tot el temps que va passar amb nosaltres la vàrem veure canviar: el seu cos, la seva cara, el seu comportament es van anar transformant i dia rere dia vam intentar noves maneres de comunicar-nos amb ella, d'acariciar-la, de demostrar-li que érem al seu costat; noves maneres de provocar-li un somriure.
Vam veure com el seu traginar de taules i cadires amunt i avall s'anava modificant, adaptant-se a les forces que li quedaven i com aquest desfici es va convertir en "agafar" coses que "hi havia" a sobre les taules i que nosaltres mai no vam arribar a veure.
Una vegada i una altra ens sorprenia la seva capacitat de recuperació, quan després de cada crisi es tornava a animar i es mantenia ferma , cada vegada d'una manera diferent a l'anterior, però sempre provocant-nos tendresa.
Quedi per sempre constància de l'agraïment a la seva família que en aquells primers temps de Jardinets ens va fer confiança permetent-nos cuidar-la .
I també el nostre agraïment cap a ella pel fet que ens obsequiés amb els seus darrers moments i que s'acomiadés- mentre feia el mateix de cada dia-, de la forma tan dolça com ho va fer i de la mateixa manera que sempre s'havia mostrat amb nosaltres: Silenciosa...Discreta... Independent... Tranquil.la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario