Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes que abans es celebraven a la vora del foc.
A casa nostra fem comencem realitzant una decoració amb motius i colors de la tardor.
La vigília de la castanyada entre converses d’històries cementiris i records de difunts, ens visita la figura de la castanyera: una dona vella,vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes simulant la venda al carrer.
El dia abans elaborem els panellets de pinyons, d’ametlla, de codonyat, de cafè, de cireretes, de coco, 100% artesans.
La tarda de la festa ballem amb la castanyera
mentre la casa comença a emanar una aroma de castanyes torrades i moniatos al forn, que ningú no es resisiteix a tastar, acompanyats dels nostres panellets i qui s’atreveix fins i tot un gotet de moscatell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario