UN RECONEIXEMENT

La malaltia d'Alzheimer és cada dia més visible a la nostra societat. I naturalment és present al centre.
Aquest vespre sento la necessitat de fer un reconeixement al gran valor que tenen totes les persones que cuiden un familiar malalt d'Alzheimer i fer esment especial d' un tema molt espinós: EL CANVI DE ROL
Quan durant anys hem tingut un paper dins l'entorn familiar, no resulta fàcil canviar-lo . Els fills han de fer de "pares" , els marits que mai no han tocat un plat es veuen abocats a fer de "mestressa de casa".
Amb la malaltia d'Alzheimer algun familiar es veu sovint obligat a fer aquest canvi i de vegades ho pot fer amb la serenitat i alegria d'una persona que vàrem conèixer a Jardinets.
Ella explicava que la seva mare tota la vida, abans d'emmalaltir, va ser una persona eixuta, que mai no feia petons als fills. Ara amb la malaltia s'havia transformat en una dona que sempre reia, que feia petons quan li demanaves, i que es deixava petonejar i abraçar,...
I aquesta filla a la que jo sincerament vaig admirar, va ser capaç d'aprofitar aquesta situació i mostrar-se satisfeta. De fer abraçades i petons, bromes i moixaines a aquella mare diferent que la malaltia li havia deixat. Deia: ara m'aprofito, abans no ho vaig poder fer!
I jo pensava: quina gran persona, no té cap rancúnia per tot el que la mare no li va donar, no li fa retrets - que em guardaré prou de criticar- com els que d'altres boques s'han sentit: això ho havies d'haver fet abans quan estaves bé i no ara. No la rebutjava en el seu canvi. No, ella es mostrava contenta pel que tenia.
Em va impressionar i estic segura que ho recordaré encara molts més anys. Tant de bo tots fossim capaços d'acceptar els canvis tan positivament.