centre de dia jardinets

EL COMPTE ENRERE PER L'ARRIBADA DEL NADAL

2012-01-22T14:50:00.000-08:00

El tret de sortida per l’arribada del Nadal sempre és a partir de la collita de les llimones del nostre estimat llimoner.

Pels volts del pont de la Purísima hem de fer un treball en equip com tenim costum al centre. Uns s’encarreguen de collir les llimones, d’altres de netejar-les, d’eixugar-les, d’embolsar-les per poder repartir-les entre tots ... Ah!, i com a curiositat mai ens oblidem de comptar-les. Aquest any xifra rècord: HEM ARRIBAT A LES 600 LLIMONES, carregades de vitamina C que tant necessitem per combatre els refredats de l’hivern.

Moltes activitats extres

Manualitats per a la decoració del centre, fer el pessebre, la felicitació de Nadal, el regal per a les famílies, l’arribada del Tió, abrigar-lo, alimentar-lo i fer-lo cagar, la cantada de nadales dels nens de l’escola Canigó, la visita sorpresa de l’escola de música Flotats per fer-nos un concert de guitarres i d’acordions, les llufes dels Sants Innocents, la carta als reis, la visita de Ses Majestats els Reis de l’Orient …… tot un munt de feina i que entre tots enllestim.

Manualitats XXL (talla gran)

Boles de Nadal gegant fetes a partir de globos embolicats amb llanes i després encolats.

Arbre de Nadal de 3 metres amb serrellets de paper de seda enganxats. Estel de Nadal per guiar als Reis amb paper metalitzat cargolat i enganxat a la base de l’estel.

Homes
i
dones,
tots
a
punt
per
brodar
la
felicitació
de

Nadal.

Rellotge amb materials reciclats: discos de vinil i càpsules nespresso.

Molta feina ens van donar les càpsules:

buidar-les,

rentar-les,

eixugar-les,

aixafar-les,

classificar-les,

triar-les

i enganxar-les,

però

un cop acabat i vist el resultat ...

VA VALDRE LA PENA.

Collarets per a les senyores i pins pels senyors per estar elegants als dinars de Nadal i Cap d’Any, també amb càpsules nespresso.

Els nens de cinquè de l’escola Canigó ens van fer un petit concert de nadales. La visita dels nens sempre és ben rebuda per nosaltres.

Aquest any encara més perquè entre ells hi eren la Maria i la Marina, nétes de un avi i una àvia del centre.

Monedes de xocolata per a tots i fins l'any que ve!!!

I el Tió abrigadet,

amb la panxa ben plena no va tenir més remei que...

......començar a “cagar”quan li cantàvem

Caga tió,

caga turró

si no vols cagar

et donarem un cop de bastó!!!!

Torrons,

xocolates,

polvorons,

llaminadures,

neules,

massapà,

bombons,

… per postres,

és clar…

CONCERT DE L'ESCOLA DE MÚSICA FLOTATS

Enguany hem gaudit de la visita d’un grup d’alumnes de l’escola de música Flotats. Ens van obsequiar amb un concert de guitarres i acordions, amb sorpresa inclosa perquè.......

...... dos dels músics, el Martín i el Germán, són els néts d’un avi del centre.

El concert va agradar molt als avis i els músics també van gaudir del acompanyament que les veus dels avis van fer de la nadala “El burrito sabanero”. Es va crear un ambient molt emocionant i molt, molt intens……

Pel dinar de Nadal i el de Cap d’any...

...ens agrada fer taula única

com si es tractés d’una gran familia.

Així entre cullerada d’escudella i cullerada de carn d’olla, d'entremesos i de canelons....

....podem fer algun txin-txin,

Per acabar, amb els torrons i les neules que ens "caga" el Tió omplim la sobretaula.

El dia dels Sants Innocents...

van

aparéixer al centre

unes llufes especials:

galetes molt simpàtiques i

personalitzades amb el nom

de cadascun de nosaltres

decorades amb sucre de maduixa,

mmmmmm…per llepar-se els dits.

Ens les vam menjar en comptes de

enganxar-les a les esquenes de la gent.

El dia 5 de gener, com cada any ben matiners, van arribar Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient.

Ens van portar un bonic obsequi per a tothom.

Ah! Sabeu una cosa?........... com que venen a primera hora i encara no han descarregat el carbó, mai, mai, mai ens en deixen.

LA CASTANYADA

2011-11-22T02:29:00.000-08:00

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes que abans es celebraven a la vora del foc.
A casa nostra fem comencem realitzant una decoració amb motius i colors de la tardor.

La vigília de la castanyada entre converses d’històries cementiris i records de difunts, ens visita la figura de la castanyera: una dona vella,vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes simulant la venda al carrer.

El dia abans elaborem els panellets de pinyons, d’ametlla, de codonyat, de cafè, de cireretes, de coco, 100% artesans.

La tarda de la festa ballem amb la castanyera

mentre la casa comença a emanar una aroma de castanyes torrades i moniatos al forn, que ningú no es resisiteix a tastar, acompanyats dels nostres panellets i qui s’atreveix fins i tot un gotet de moscatell.

Visita al CCCB

2011-11-01T15:49:00.000-07:00

La voluntat del centre sempre ha estat innovadora, i des de feia temps que ens voltava pel cap la idea de fer un projecte relacionat amb l’art, amb visites a museus i exposicions adreçat a un grup de persones amb característiques especials. Vam llegir que el MoMA de Nova York, referent mundial en accessibilitat, oferia programes i serveis per a “tothom” entre ells persones amb demència. No gaire temps després, un diari publicava un article “Exposat per a tothom. Els museus obren l’art a malalts d’Alzheimer i cecs més enllà de la rampa”, on s’informava dels museus adaptats per tipus de discapacitats que tenim a Barcelona. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins el programa de visites comentades especialment dissenyades per a malalts d’Alzheimer i els seus cuidadors, concretament exposava Brangulí. Barcelona 1909-1945 una exposició de fotografies fetes a la nostra ciutat de les grans transformacions socials, urbanes i industrials que va viure Barcelona durant un període de canvis i conflictes. El dilluns 24 d’octubre al matí feiem la sortida al CCCB després de contactar amb l’equip que ha posat en marxa el programa. Una experiència que va fer que ens sentíssim privilegiats al poder gaudir d'una visita guiada en exclusiva per a nosaltres. Els quatre membres de l’equip ens van obsequiar amb un tracte molt proper i personalitzat. Ens van rebre a la porta, ens van acompanyar al llarg de tot el recorregut d’una manera particular pensada per a les persones en concret que feiem la visita. Per acabar, ens van acompanyar fins l’autocar per acomiadar-nos fins la propera exposició que programin.

La visita va donar peu a més d’una conversa. Aquí en tenim una mostra:
Sobre El pati de les Dones de la Casa de la Caritat.
• El edificio tenía muchas ventanas. Antes era un orfanato.
• Era muy bonito con aquellas cristaleras que se veia parte de la ciudad.
• Es veia el Paral•lel amb les tres xemeneies.

Sobre l’exposició de fotografies:
• Las mujeres iban muy bien vestidas con sombreros y abrigos largos.
• I una fotografia del Companys quan era president de la República.
• Habían fotos del tranvía lleno, agarrados en el remolque para no pagar. Es verdad eso lo hemos vivido nosotros.
• Fotos muy antiguas con las calles muy estrechas, que te podías dar la mano con el vecino de enfente.
• Vimos fotos de máquinas de coser, de la guerra y de bomberos. Los coches de bomberos daban pena . Llevaban trajes de plástico.
• También vimos la Estación de Francia, cuando desde aquí marchaban a Alemania a trabajar. Una señora fue a ver la exposición como nosotros y dijo “anda si yo estoy aquí!”. En la foto se despedía de su padre y en la siguiente vió también a su madre y a su tía despidiéndose de su padre a quien no volvieron a ver más.

Les visites d’aquest tipus són un estímul intel•lectual, permeten establir connexions entre vivències personals i el món, evoquen memòrias llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobre todo, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

LES VACANCES AL CENTRE

2011-08-27T05:23:00.000-07:00

Qui ho diu que per fer vacances cal viatjar o sortir de casa?
Nosaltres, les persones que estem a Jardinets durant el mes d'agost, usuaris i treballadores , considerem com una mena de vacances el canvi de rutina que fem .
Més relax, activitats diferents, més lúdiques, secundant les propostes d'uns i altres,...
Més flexibilitat, menys programació, però això sí, el nostre temps sempre és ple de contingut, d'il·lusió, de coses interessants.
Podeu aplicar la dita de : QUI NO ES CONFORMA ÉS PERQUÈ NO VOL, i també tindrieu rao; però el cert és que gaudim tots plegats i aprofitem fins on la imaginació ens permet de l'oportunitat que ens brinda la tranquil·litat d'un mes a mig gas i de trobar formes d'ocupar el temps que ens deixen un regust de festa, de diferència dins de la semblança, de dia especial dins la quotidianitat.
A continuació podeu veure un tastet del que ha estat aquesta darrera setmana dia a dia i ja que no ho heu vist en directe, com sempre unes fotografies us ajudaran a imaginar la realitat.

DILLUNS: CONEIXEM DE PROP ELS GIRA-SOLS

2011-08-27T05:12:00.001-07:00

EL TEODORO ENS VA PORTAR A MÉS D'UNA CISTELLA DE TOMÀQUETS DEL SEU HORT, UN PARELL DE GIRA-SOLS. ELS VAM TREURE LES LLAVORS, LES VÀREMTORRAR I FICADES EN BOSSETES, TOTHOM SE'N VA PODER ENDUR CAP A CASA.
DESPRÉS DE TANTS ANYS A JARDINETS, ENCARA ANEM FENT COSES NOVES.
GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE HO FAN POSSIBLE.
QUE DURI !!!!

DIMARTS: VISIONEM EL REPORTATGE

2011-08-27T04:52:00.000-07:00

2ª EDICIÓ DEL CONCURS DE BELLESA "JARDINETS"

N'HI HA PER A TOTS ELS GUSTOS.

SENTIT DE L'HUMOR

SERIETAT

CONVICCIÓ

DIMECRES : LECTURES

2011-08-27T04:31:00.000-07:00

PUBLIC PREPARAT,

COMENÇA LA

SESSIÓ.

AQUESTA ACTIVITAT QUE FEM DE TANT EN TANT, TÉ UN AIRE ESPECIAL QUAN ES FA AL JARDÍ: ÉS COM SI D'ALGUNA MANERA HI FÉSSIM PARTICIPAR A LA GENT QUE PASSA PEL CARRER I ESTEM SEGURS QUE SOMRIUEN QUAN ENS SENTEN.
PERQUÈ ENTRE LES NOSTRES LECTURES N'HI HA DE
CULTES
DIVERTIDES
SERIOSES
AMOROSES
ESCATOLÒGIQUES I NATURALMENT...
PICANTS
LA POESIA D'AUTORS CONSAGRATS O LES DITES I "COPLILLAS" QUE HEM APRÈS DE LES PERSONES QUE HI HA O HI HA HAGUT AL CENTRE FAN UNES SESSIONS AMENES I TOTALMENT INSÒLITES.

DIJOUS : TALLER DE CUINA

2011-08-27T04:20:00.000-07:00

EL DIJOUS VAM ACABAR EL TALLER DE CUINA , PROPI DEL MES D'AGOST AMB L'ELABORACIÓ DE LA BUTIFARRA BLANCA I NEGRA PERÒ ATENCIÓ: DE XOCOLATA!!. ANTERIORMENT JA HAVIEM FET GASPATXO DEL QUE TAMBÉ HI HA TESTIMONI GRÀFIC

DE LES BOLES DE COCO NO HA QUEDAT MÉS CONSTÀNCIA QUE EL RECORD D'HAVER-LES MENJAT.

I ESCRIURE LA RECEPTA COM A FINAL DE LA FEINA.

DIVENDRES...MÚSICA i més coses

2011-08-27T03:13:00.000-07:00

I EL DIVENDRES MÚSICA EN DIRECTE:CLAVELITOS, EL MEU AVI,LA BELLA LOLA, CIELITO LINDO... VAJA, ELS CLÀSSICS!!!!
MOLT BONA VOLUNTAT
UN MUNT DE GANES DE PASSAR-HO BÉ
I PER ACOMPANYAR L'HABITUALMENT SOLITARI "GOT D'AIGUA DE MIG MATÍ" UNA COSETA DOLÇA.

EL MATÍ ES VA COMPLETAR AMB UNA MANUALITAT DIFERENT.

LES LLIMONES VERDES QUE NO ENS SERVIEN PER MENJAR, LES VÀREM CONVERTIR EN LLIMONES D'OLOR.

CLAVAR-HI UNS QUANTS CLAVELLS D'ESPÈCIE, UNA CINTA PER PENJAR, I JA ESTÀ.

RECICLAR (II)

2011-06-24T04:51:00.000-07:00

I seguint amb la idea de reutilitzar les càpsules de cafè, aquest Sant Joan ens han servit per guarnir el pati . Teniu emps de veure'l perquè segurament restarà així durant uns quants dies, mentre aguanti.

El procés ha estat el mateix: buidar, netejar, foradar i finalment enfilar en un cordill i,....

FEINA FETA! ARA JA PODEM FER LA VERBENA !!!

RECICLAR (I)

2011-06-24T04:23:00.000-07:00

Reciclar els materials que continuament posen en perill el precari equilibri en que es troba la Natura és una feina que a Jardinets ens prenem seriosament. No ens conformem a triar les deixalles per abocar cada grup al seu contenidor, ni a tenir un compostador per llençar-hi la brossa orgànca que genera el pati i retornar-l'hi convertida en adob .

Si fa temps que ens seguiu ja sabeu que les decoracions també les fem sempre que ens és possible amb mateils de rebuig, que recuperem i reconvertim.

També quest any ho hem fet. I l'em dedicat a les càpsules de cafè. Mireu el reportatge.

I vet aqui el resultat de la nostra feina. La flor que per Sant Jordi diu a la persona que la rep que el nostre amor és viu.

I TU, QUÈ VOLS SER?

2011-05-05T00:40:00.000-07:00

Quan parlem de la situació dels avis dins de la família, hem de tenir en compte els canvis que s'han produit durant els darrers anys.
En l'estructura familiar: passant d'unitats de convivència amb 3 o 4 generacions, a famílies de pares i fills o monoparentals, membres que viuen sols,...
En la forma de vida, quan abans a les cases sempre hi havia algunes dones de forma permanent que podien fer-se càrrec dels vells, a diferència de l'actualitat en què tots els membres estan incorporats al món del treball o malden per estar-hi.
Canvis en l'habitatge: Les cases àmplies que podien acollir famílies nombroses ja no existeixen i els pisets massa petits aptes només per a 3 o 4 persones fan difícil que s'hi pugui afegir algú més, que a sobre sovint tindrà necessitats d'espais més grans on es pugui moure amb facilitat o desplaçar-se amb cadira de rodes,...
Aquests entre d'altres són aspectes que contribueixen a que els vells estiguin cada vegada més sols i cal afegir-hi que, gràcies a la (dubtosa) victòria d'allargar la vida -sense tenir en compte com resoldre les necessitats paral·leles que això comporta- , durant molts més anys.

Però aquest seria en ell mateix un altre tema.

Aquestes persones que pateixen la pèrdua dels seus amics, dels familiars més propers, de capacitats que els permetien actuar de forma autònoma, del rol que tenien dins la família sense trobar-ne un altre on sentir-se còmodes o simplement sense trobar-ne cap, poden creure's inútils, considerar-se una nosa, no trobar cap sentit a la seva existència i entrar en un procés de depressió que els fa desitjar insistentment la mort.
Procurar que la vellesa sigui una època de la vida , si més no, tan plena com les anteriors és feina de totes les generacions. Cal que ajudem els nostres avis a trobar “espais” en els quals tinguin l'oportunitat de seguir vivint experiències gratificants que ajudin a elaborar i superar els processos de dol que es donen. Hi ha moltes coses que cada un de nosaltres podem fer per ajudar-hi ; cal que les sapiguem descobrir i entre tots farem que la vellesa sigui per la vida com unes bones postres al final del dinar.
Quin pas tan important no hauríem fet si un dia li preguntéssim a un infant:
Ia tu què t'agradaria ser?
I el nen respongués sense dubtar:
A mi m'agradaria ser vell.

QUE NO HI FALTIN LLEPOLIES

2011-03-10T04:05:00.000-08:00

Com sempre l'arribada de la Quaresma ve precedida d'àpats forts. Nosaltres ens inclinem per la llaminadura i celebrem cada un dels dies assenyalats per les nostres tradicions amb alguna menja dolça:

DIJOUS GRAS : LA COCA DE LLARDONS de pasta de full amb pinyons o toveta apta per a totes les dentadures.
DIMECRES DE CENDRA: ELS BUNYOLS DE VENT. Ja us en vàrem donar la recepta l'any passat o sigui que enguany no hi tornarem.
TOT BONÍSSIM
I si ens descuidem una mica, no som a temps ni de fer les fotos.

BON PROFIT!!!

AVUI SEREM UNS ALTRES

2011-03-10T01:35:00.001-08:00

És aquesta la gràcia del Carnaval.
Gosar per una estona ser algú altre.

De bon matí els elements que disposem per fer-nos disfresses ja esperen ben penjats i a la vista de tothom que algú els trïi. Agafa'm a mi! sembla que ens diuen els vestits i guarniments.
De mica en mica, tímidament primer, amb més determinació a mesura que el temps va passant i es van veient els primers resultats, i després ja amb grans riallades i vinga emprovar-se una disfressa i una altra abans de decidir-se per la definitiva,... Les fotos, el passejar-se davant dels altres fent broma de la fila que fan, preparar-se per sortir al carrer...
Alguns familiars ens han acompanyat per donar un cop de mà. Al més pur estil carnavalesc, la música acompanya la colla de gent que surt de Jardinets per anar fins a la Rambla i ser l'admiració dels vianants que potser amb menys anys i no tantes xacres caminen seriosos i capcots, potser perquè no han pogut encara trobar a dintre seu un motiu per estar contents i gaudir de la festa.
Nosaltres tenim la sort de trobar motius d'alegria en moltes petites coses.

I és que la gent de JARDINETS ( mal m'està el dir-ho)

SOM LA PERA!!!

LA PREPARACIO DEL CARNAVAL

2011-03-10T01:15:00.000-08:00

A TREBALLAR TOTHOM!!! QUE JA S'ACOSTA!

LA DECORACIÓ

MÀSCARES

FEINA LLARGA

MOLTA PACIÈNCIA

QUAN LES COSES NO SÓN EL QUE SÓN

2011-02-21T22:47:00.000-08:00

Ja feia temps que la seva realitat estava deformada. La insidiosa, cruel malaltia s'havia emparat d'ells i les coses eren davant dels seus ulls només un tímid reflex de la realitat , imatge desdibuixada d'elles mateixes.
Així que es van conèixer hi va haver entre els dos un lligam especial. Ell era casat, ella no tenia marit. Ell sempre arreglat camisa i corbata,sabates ben enllustrades; ella de rostre bonic,instal.lada en una personalitat seductora , seguretat i elegància en el seu capteniment .
Ben aviat la intensitat de la relació es va fer evident: es buscaven l'un a l'altre per seure junts, asseguts al jardí parlaven llarguíssimes estones,reien, discutien i es reconciliaven com ho fan les parelles, lleugers contactes de les mans,... se sentien afortunats amb el que tenien.
La intuició- més que altra cosa- ens feia veure que buscaven les ocasions per regalar-se petons i carícies: el gest ràpid en descobrir la presència d'alguna persona aliena a l'acció, el racó discret on els trobàvem junts en l'habitual seguiment per la seguretat de totes les persones, ens van donar entenent que aquella relació tenia alguna cosa especial.
Amb la innocència pròpia d'una persona incapaç per entendre la complexitat de les relacions humanes i socials, ell li explicava a la seva muller com n'era de maca aquesta dona que coneixia, li parlava d'ella amb total naturalitat, s'entossudia a sortir de casa també el diumenge per anar-la a veure,... i ella ho escoltava, ens ho explicava i comprensiva entomava la situació: “si ves, ja sé que és cosa de la malaltia, què vols que hi faci? Doncs me l'escolto i ja està”.
Ja sabem però, que hi ha una altra mena de persones que gaudeixen explicant-nos ”pel nostre bé” allò que no ens caldria saber, i que un cop sabut ens aportarà sens dubte inquietud, dolor, preocupació, patiment, angoixa, vergonya, neguit, torbació,... però res que ens faci el “bé” anunciat.
I aquest algú va veure la felicitat d'aquelles dues persones quan va contemplar casualment les seves explícites manifestacions d'afecte mutu i es va creure en “l'obligació moral” de fer-ho saber als familiars.
Per la seva ingenuïtat renovada amb la malaltia, com el nen que en girar-se d'esquena i tapar-se la cara es pensa que ja no el veus, no sempre van tenir en compte l'entorn, les circumstàncies que els envoltaven, les convencions socials, les possibles conseqüències,... La família d'ella no va poder acceptar aquella conducta i en va fer queixa: Quina vergonya!!
Les coses són complexes i això només és el relat d'un bocí de vida.
Tan se val com va acabar la història. No pretenc fer-ner un judici de valors. I tanmateix em sembla que en escriure-la com ho he fet ja hi ha quedat implícit.
I amb el cor a la mà us dic que procuraré no oblidar-los: ells no ho pretenien però, sabeu? a mi també em van fer feliç.

I ARRIBEN ELS REIS

2011-01-13T09:59:00.000-08:00

La vinguda dels Reis Mags sempre és esperada amb molta il·lusió. Ens porten un missatge de pau que llegeixen per a tots nosaltres i després ofereixen a cada ú un petit obsequi.

Està clar que mai no fan exactament el que els hem demanat a la carta, però ves què hi farem... ells arriben allà on poden!

Perquè sobretot a la nostra carta s'hi trobaven peticions de salut, de pau, d'harmonia familiar... i per més que facin, no sembla pas que sigui a les mans dels Reis Mags fer-nos aquests presents.

El toc especial de la Carta a Ses Majestats d'aquest any, va ser demanar-los que a més de deixar... s'enduguessin algunes coses que nosaltres no volíem: mals i penes a dojo! I , caram,tampoc no ho van fer, d'endur-se tot allò que ens sobrava.

Amb tot, cada moment va tenir el seu encant. I aquest és per a nosaltres el veritable regal: procurar als nostres estimats assistents al centre de dia unes quantes bombolletes de felicitat.

I ENCARA MÉS COSES....

2011-01-13T09:49:00.000-08:00

PREPARAR EL PESSEBRE ... FER CAGAR EL TIÓ... PARAR UNES BONES TAULES...

UN COMPLEMENT EN EL VESTIT , ...QUE ES VEGI QUE ÉS FESTA GROSSA!!

LECTURA DE POEMES

2011-01-13T05:02:00.000-08:00

Aquesta vegada la nostra sessió de lectures ha comptat amb una nova col·laboració. Ens ha acompanyat l'Anton, que va acceptar sense rumiar-s'ho l'oferiment de venir a llegir a Jardinets. Una nova presència va aconseguir, si això és possible, que l'atenció del nostre públic fos encara més gran que habitualment. Gran experiència que repetirem. També les treballadores del centre, la Lidia, l'Anna, la Mireia i la Lidia -2 ens van ajudar a representar el Conte de Nadal. Encara que no n'hagi quedat constància, - perquè la fotògrafa també s'hi va posar- en acabar vàrem engegar una dansa i tot fent ballaruca ens desitjàrem unes bones festes.

LA CANTADA DE NADALES

2011-01-13T04:55:00.001-08:00

Nens i nenes ( o nois i noies, no fos cas ...) de l'escola Canigó, els nostres veïns del carrer, fa molts anys que venen a fer-nos una cantada per Nadal. Nosaltres els hem volgut acompanyar i hem dedicat estones a preparar la cançó que haurem de cantar tots plegats. En acabar i per complir amb el costum, els repartim monedes de xocolata. Ens desitgem mutuament un Bon Nadal i fins l'any vinent.

MANUALITATS

2011-01-13T04:37:00.000-08:00

Plegat de paper amb materials reciclats, han donat com a resultat angelets i arbres de Nadal. Els mocadors de seda pintats , el regal per la família. Les felicitacions, retallar,muntar,... Feina feta!

LA COLLITA DE LLIMONES

2011-01-13T04:28:00.000-08:00

Entre la Puríssima i Nadal es fa la primera collita de llimones al centre. El nostre llimoner és generós i ens obsequia amb un bé de Déu d'oloroses llimones , grosses i sucoses. Enguany n'hem collit a la primera passada més de 500. Quin goig!! Llavors ve la feina de netejar-les, repartir-les en bosses i preparar-les perquè tothom que ve al centre en pugui gaudir. Heu vist?

EL NADAL

2011-01-13T04:21:00.000-08:00

Quan s'acosta Nadal, les activitats ens apreten, hem de fer un munt de coses.... la decoració, el regal que cada ú fa per algú de la seva família, les felicitacions de Nadal, el pessebre, assajar alguna cançó, fer cagar el Tió, fer la carta als Reis,... uff! Quina feinada.

Però ens en sortim i aconseguim, un any i un altre gaudir de les festes com s'escau a diades tan assenyalades. Anireu trobant entrades amb fotografies de les activitats i amb pocs comentaris. Les imatges us diran bé prou com ho hem passat.

LES CONVERSES

2010-12-18T01:06:00.000-08:00

Els records són el que es permet saber qui som, mantenir la identitat. Per això moltes vegades les nostres converses es basen en això: buscar records i explicar-los als altres. Cada vegada que recordem una cosa, estem reforçant aquell record.

Tant se val si a voltes no són molt exactes, tant se val si els repetim moltes vegades, són records que ens ajuden a mantenir la consciència de nosaltres mateixos.

I no hi fa res que siguin records tristos: també aquests formen part del que som.

Perquè, si no tinguéssim records tristos, com podríem apreciar els alegres?.

En aquestes dates la conversa, no caldria sinó, va sobre les festes nadalenques.

Aquí hi ha algunes transcripcions.

En Nochebuena era tradición juntarnos a comer toda la familia. Cada año comíamos caldo pero antes del caldo no podía faltar el pan con tomate y jamón. Ya era como una tradición. Tocábamos la zambomba y ns poníamos a comer los roscos que yo hacía.

Los reyes conmigo no se portaban mal pero tampoco había mucho dinero

Mi hermana siempre tenía algun detalle pero mi madre decía que eso eran tonterías.

La Navidad me gusta porque hay ambiente y se cantan villancicos.

En Nochebuena "me ponía las botas". Comíamos chorizos y morcillas aunque daba un poco de lástima porque una vez vi como mataban el cerdo.

En casa comíamos pasas porque no había dinero para comprar uvas.

Cuando mataban el cerdo: Ay, madre, pobrecico lo que le hacán. Pero después las morcillas estaban riquísimas.

Los reyes serían buenos, y yo soy buena, pero no me traían muchas cosas.

Las Navidades cada año son muy diferentes, porque cada año falta algun ser querido. Por eso cada año me pone más triste.

Siempre era yo la que hacía la comida y venían todos a comer a casa. Después cantábamos villancicos, bailábamos,...

Ahora paso las Navidades con la hija

Cuando era pequeño comía rápidamente para irme a cantar villancicos lo antes posible.

Una Nochebuena teníamos un pollo que habíamos criado y a la hora de matarlo nadie se atrevía, porque le habíamos cogido cariño y porque era más grande que nosotros. Yo le abrí la jaula yel pollo salió corriendo y todos tuvimos que correr por casa para conseguir atraparlo. Fue divertido.

El dia de los reyes siempre me traían alguna cosa que solía ser ropa.

EL DOL

2010-12-01T21:12:00.000-08:00

Els familiars de persones amb Alzheimer, han d'afrontar pèrdues constants que fan molt dolorosa l'habitual simplicitat del dia a dia. Especialment a aquestes persones dedico aquest escrit.
Cada pèrdua comporta un canvi i cada canvi, una pèrdua.
Cada cosa que canviem fa que en deixem una altra endarrere. Fins i tot el que canviem per voluntat pròpia és una pèrdua.
La pèrdua fa que haguem de passar per un procés de dol.
Sovint el procés per la pèrdua es fa de manera automàtica- no traumàtica - i ni ens n'adonem. No sembla que haguem perdut res. Aquell canvi era per anar cap a on volíem i per tant el procés s'ha fet de forma imperceptible. Bé.
Però algunes vegades, quan després d'una pèrdua no desitjada intentem seguir endavant sense haver fet net de la situació anterior, ens anem carregant d'un pes que ens fa més difícil avançar .
És bo “fer neteja dels armaris”, viatjar només amb el que és necessari.
Si marxo de vacances no m'enduc pas la bossa d'escombraries.
Així mateix per seguir endavant per la vida és convenient reflexionar sobre les pèrdues que hem sofert: pèrdues d'estrat social, de situació econòmica, afectiva, d'imatge de la pròpia persona, de la infància, de coses que mai no hem tingut, de joventut,...i col·locar-les al seu lloc.

Per ajudar en aquest procés aquesta és una proposta d'exercici:

Defineix el dolor intern de la pèrdua
Connecta amb ell i reviu-lo
Sent els sentiments que et provoca
Accepta els sentiments
Expressa el que sents
Aprèn què has de canviar
Integra els canvis
Creix
UNA ABRAÇADA

SESSIÓ DE LECTURA

2010-11-27T03:24:00.000-08:00

Hi ha una activitat que fem de tant en tant al centre : LECTURES.

De vegades hem tingut persones externes al centre que han volgut fer aquesta col.laboració i sempre ha resultat interessant i enriquidora. Queda dit doncs ,aprofitant l'avinetesa, que si algú dels que llegiu aquest espai hi esteu interessats, només cal que us poseu en contacte amb la Lidia o la Julita i segur que arribarem a un acord.

Tornant allà on érem: la darrera sessió, llargament reclamada, va ser el passat dia 24 de novembre i s'hi varen escoltar poemes de Jorge Manrique, Martí i Pol, GarcíaLorca, Rubén Darío, Rafael de Leon i Miquel Hernández. Ja veieu que és un ampli ventall d'èpoques i estils car les úniques condicions que tenim en compte són: que siguin lectures de durada poc extensa, i de llenguatge entenedor. I encara que els agraden molt les que expliquen alguna història, accepten de bon grat les d'altra mena. És més important per al nostre objectiu que rebin la musicalitat del llenguatge que no pas aconseguir la comprensió total dels textos llegits. Amb aquestes sessions estem fent un regal a aquestes persones que al cap de poc temps o poca estona ja ho hauran oblidat. I potser per això, quan llegeixes per ells, el sentiment és més intens: cal concentrar en el moment tota l'emoció ja que no podem comptar amb el reforç que en faria el record.

Per la resta, val a dir que el públic no és gens exigent, que és molt agraït i que l'atenció que posen en l'acte durant els 45/50 minuts que dura, de vegades l'envejarien alguns actors del públic que tenen a la sala.

LA CASTANYADA

2010-11-17T02:11:00.001-08:00

La tardor té una festa assenyalada: TOTS SANTS-LA CASTANYADA. Comença a arribar el fred i ja s'escau parlar del tema: "ens hem d'abrigar", "aviat serà la casanyada", "quin gust les castanyes calentones".

Toca fer la decoració d'acord amb l'època i a això dediquem els tallers de manualitats: aquest any hem fet murals amb fulles de debò i d'altres de pintades, amb bolets, castanyes i cargols amb banyes.

I el dia abans de la castanyada ve la feina de debò: prepar els panellets. Ametlla, sucre, una mica de patata per lligar i que no ens costi tant, ja no tenim tanta força a les mans, i després, afegir el gust que vulguem: coco, cafè, cacau, cirera, pinyons, donar-hi forma i ja són a punt per coure. Un cop cuits els deixarem reposar fins demà: n'hem fet una bona quantitat per convidar tots els familiars que vulguin afegir-se a la nostra festa. També cal preparar les castanyes, fer-hi el tall a la pell perquè no petin en torrar-se, i la teca ja és a punt.

A les estones de conversa, sortiran costums dels diferents llocs de procedència, però hi ha un element sempre comú. És temps per recordar els nostres difunts: els pares, algun germà, el meu marit era una persona estupenda, vem tenir una vida meravellosa... i així amb totes aquestes petites coses anem omplint de contingut els nostres moments, els nostres dies.

21 DE SETEMBRE DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER

2010-09-15T23:14:00.000-07:00

LA MARIA I EN JORDI

Em dic Jordi i tinc 9 anys.
Ara us explicaré coses de la Maria
La Maria fa...
La Maria té...
...la Maria dorm amb el llum encès perquè té por. A la nit es desperta i crida la mama. De vegades es fa pipi però sempre diu que no ha estat ella.
Menja amb les mans i de vegades es menja la sopa amb la forquilla. Jo li ensenyo que la sopa es menja amb cullera i de vegades em fa cas. Ha de portar un pitet perquè li cau el menjar i s'embruta molt la roba.
De vegades es posa a riure i tot li fa gràcia. Però de vegades també plora i jo no sé què li passa i no sé com consolar-la perquè ella no ho sap explicar.
Algunes vegades quan plora, si li faig carícies es posa contenta i torna a riure.
Quan jo sóc a l'escola, diu la mama que em busca per tot arreu i si juguem no vol que jo guanyi i s'enfada si li dic que ha perdut. La mama l'ha d'ajudar a banyar-se i després de rentar-la li posa crema perquè té la pell molt fineta. Alguns dies quan li tira l'aigua per sobre s'enfada i llavors la mama es fica a la banyera amb ella i es banyen juntes.
Si sortim a passeig, com que ells no pot anar gaire de pressa hem d'anar poquet a poquet i s'encanta amb moltes coses. No pot anar sola perquè es perdria i sempre va agafada de la meva mà. A més a més com que no se l'entén gaire quan parla, l'hem de vigilar molt perquè si es perdés no sabria dir on viu. Si t'explica una cosa i no l'entens, de vegades s'enfada, i és perquè no s'adona que diu les paraules malament.
Jo la trobo una mica pesada perquè com que no vol estar sola, de vegades quan he de fer els deures i ella no para de dir coses i tocar-ho tot, m'enfado i la renyo. Però em passa de seguida perquè el papa i la mama em diuen que no ho fa expressament, que ella només vol estar amb mi perquè m'estima molt.
Quan ens mirem al mirall i fem ganyotes per riure, ella no es coneix.
I ja no sé què més explicar.

La Maria és la meva àvia i té Alzheimer.

CONCURS DE BELLESA 2010

2010-08-20T22:18:00.000-07:00

DESMITIFICAR, ESTIMAR-NOS, RIURE, COMPARTIR,...

CADA DIA ESTEM CREANT ESTONES PER RECORDAR.

L'EDAT DE L'EDAT

2010-08-04T11:23:00.000-07:00

Vaig sentir un “home del temps”que deia:

"FA BON TEMPS QUAN FA EL TEMPS DEL TEMPS”
I avui aquesta afirmació em fa rumiar sobre les persones, les edats i com sembla sovint que només n'hi ha una que sigui digna d'admiració, digna del desig de ser viscuda , digna de ser plorada quan ha passat: LA JOVENTUT
Cremes que ens asseguren que semblarem joves, fer aquelles activitats que ens fan semblar joves, comportar-nos o parlar de manera que malgrat la nostra edat cronològica els altres ens percebin com joves ...
I jo em pregunto què fa la joventut tan desitjable,tant com per no voler-la perdre ,tant com per arribar a renegar de la veritable edat ?
Una edat en què massa vegades els esdeveniments es viuen amb molta intensitat i poca profunditat, en què sembla que la vida és tot o res i encara no tenim l'esperit avesat a veure les diferents mesures ,en què hi ha una necessitat de canvi per trobar que val la pena seguir vivint, en què l'ordre i l'estabilitat, es confonen amb submissió i monotonia,... és per a bona part de la societat objecte del desig .
I vull trencar una llança en favor de les altres edats:
... de l'edat adulta en què comencem a perdre la por d'agafar compromisos, de fer projectes a més llarg termini.
... de la maduresa en què podem veure l'existència en totes les seves tonalitats, potser no tan intensos els colors, però amb una gamma tan àmplia que cada moment pot ser apreciat amb un matís diferent; en què sabem- perquè ho hem viscut en primera persona- que el dolor d'una pèrdua amb el temps serà menys punyent i no per això menys real.
... de la vellesa en què tot el que hem anat aprenent ,ara cristal·litzat, aposentat, serè, segur, estable, ens dóna una nova perspectiva de la importància de les coses que no fa res més que reforçar i alimentar aquest estat. Quan ja no cal tenir por de res perquè sabem que tot ho podem superar.
Jo no vull tornar a ser jove. I no vull semblar jove Això ja ho he passat. Ara vull ser gran. I vull semblar una persona gran. I ho vull perquè estic convençuda que això no va en detriment de tenir una vida activa, de fer-se il·lusions o embastar projectes, de sentir desitjos i ser feliç amb les grans i petites coses que ens passen.
Vull semblar una persona gran i demostrar-me a mi i als altres que l'important no és l'edat que aparentes , sinó el com ets capaç de viure-la.
Vull ser una persona gran i semblar una persona gran.
I si hi ha temps, vull ser vella. I m'agradaria que aquesta paraula aplicada a una persona tingués un significat de tendresa i admiració .I vull sentir orgull i satisfacció en dir que sóc vella.
Així doncs, plagiant a “l''home del temps” de qui us he parlat en començar ara dic ben convençuda que :

LA BONA EDAT ÉS TENIR L'EDAT DE L'EDAT.
I trobo que així tot anirà bé.

TALLER DE CUINA 4

2010-07-30T03:15:00.001-07:00

LES MANS BEN NETES
ENS POSEM GUANTS:
CUINERS, CUINERES,
TOTS TREBALLANT.

FEM BOLES DE COCO,
CAPSES DE CARTRÓ.
EN PORTEM A CASA
¡AIXÒ ENS FA IL.LUSIÓ!

TALLER DE CUINA 3

2010-07-30T03:02:00.000-07:00

AVUI LA RECEPTA ÉS

REFRESCANT DE LLIMONA: llimones del nostre llimoner, llet consensada i remenar...... COM VEIEU ALGÚ NO ES VA PODER RESISTIR A ESCURAR L'OLLA...MMMMMMMM!

EL TALLER DE CUINA (2)

2010-07-17T02:19:00.001-07:00

Aquesta vegada el menjar que vàem fer va ser un GAZPACHO. De receptes diferents, tantes com en vulgueu. El resultat, molt bo i refrescant.

EL TALLER DE CUINA (1)

2010-07-17T02:08:00.000-07:00

A l'estiu ens agrada fer algun canvi en les rutines habituals d'activitat. I una de les coses que solem fer és un taller de cuina.

Sepre són menjars que es puguin fer sense necessitat de coure i que hi pugui treballar un bon grup de gent.

Primer preparar-se, posar guants, repartir el material, elaborar,recordar el que s'ha fet i escriure la recepta si hi ha temps.

Aqui teniu les fotos del grup que va preparar la MACEDÒNIA DE FRUITES

EL PRIMER ADÉU

2010-07-15T11:09:00.000-07:00

L a vàrem conèixer quan en en el seu cap ja hi regnaven coses desconegudes per a nosaltres. No podiem entendre què pensava, com es trobava, quins eren els seus sentiments,... ni tan sols podiem saber si les atencions que li donàvem eren les que ella esperava.

En tot el temps que va passar amb nosaltres la vàrem veure canviar: el seu cos, la seva cara, el seu comportament es van anar transformant i dia rere dia vam intentar noves maneres de comunicar-nos amb ella, d'acariciar-la, de demostrar-li que érem al seu costat; noves maneres de provocar-li un somriure.

Vam veure com el seu traginar de taules i cadires amunt i avall s'anava modificant, adaptant-se a les forces que li quedaven i com aquest desfici es va convertir en "agafar" coses que "hi havia" a sobre les taules i que nosaltres mai no vam arribar a veure.

Una vegada i una altra ens sorprenia la seva capacitat de recuperació, quan després de cada crisi es tornava a animar i es mantenia ferma , cada vegada d'una manera diferent a l'anterior, però sempre provocant-nos tendresa.

Quedi per sempre constància de l'agraïment a la seva família que en aquells primers temps de Jardinets ens va fer confiança permetent-nos cuidar-la .

I també el nostre agraïment cap a ella pel fet que ens obsequiés amb els seus darrers moments i que s'acomiadés- mentre feia el mateix de cada dia-, de la forma tan dolça com ho va fer i de la mateixa manera que sempre s'havia mostrat amb nosaltres: Silenciosa...Discreta... Independent... Tranquil.la.

RITUAL DE SANT JOAN

2010-06-25T06:11:00.000-07:00

AGAFAR EL PAPER

LLEGIR-LO

CREMAR-LO

A Jardinets vam fer un ritual per aquesta nit màgica de Sant Joan.
Al matí es va pensar individualmente allò que ens agradaria cremar a la foguera per poder-no-en desfer. En tires de paper, cadascú va anotar aquell desig que volia cremar. Van sortir coses com: desitjo cremar el mal de cap,

el mal de braç,

el mal de peus, la guerra,

el sentiment de tristesa, la crisi,

els pispes,

els “abaixapensions”, els mentiders,

el mal que em fa el dentista a la boca i a la butxaca,...

A la tarda, en un recipient de metall es van cremar els papers després de llegir-los cridant perquè marxessin ben lluny aquells NO-DESITJOS. A més a més, cada persona va fer petar una piula i els més agosarats (familiars i treballadores), van saltar la foguera de bengales.
Després vam gaudir de la tarda amb música per ballar, coques, sucs i cava.

DE COM EREN LES REVETLLES

2010-06-25T06:06:00.000-07:00

CONVERSA:

Cap als anys 50…..

El més característic era la foguera que es feia amb mobles vells al mig d’alguna plaça o algun descampat. La gent guardava els mobles vells i els nens els demanaven per les cases per la seva foguera.
Als barris els veïns baixaven a sopar al carrer, amb coca i cava, quan arribava per cava, és clar. També es tiraven petards: trons, xinos grans, xinos petits, algun coet. Es feia servir una metxa per encendre’ls. Per la canalla hi havia les piules, el que ara li diuen bombetes.

Cap als anys 70…

A més a més de la foguera, la coca i el cava, per entretenir els nens es preparaven jocs al carrer com carreres de sacs, trencar l’olla plena de llaminadures.
També es guardaven els pinyols dels nespres que quan es tiraven a les fogueres petaven com si fossin petards.
La foguera i els petards de Motjuïch tenien fama i es concentrava molta gent des de la plaça Espanya fins a la Font de Colors.

PREPARANT LA DECORACIÓ

2010-06-25T05:58:00.000-07:00

I
I AIXÍ UNA VEGADA MÉS EL RECICLATGE HA ESTAT EL PROTAGONISTA A LA NOSTRA DECORACIÓ.

ELS CARTRONS DE LLET ENS HAN SERVIT PER FER FANALETS.

QUATRE FOTOS PERQUÈ EN VEIEU EL PROCÉS I RESULTAT

LA PRIMAVERA. TALLERS DE MANUALITATS

2010-05-24T08:20:00.001-07:00

SANT JORDI

2010-05-24T08:04:00.000-07:00

TREBALLANT DE VALENT, TOTHOM S'AFANYAVA PER TENIR LA SEVA FLOR A PUNT. EN UN DIA COM AQUEST NO POT FALTAR ENTREGAR UNA FLOR A UNA PERSONA ESTIMADA.

I AQUEST VA SER EL RESULTAT

LA DIADA DE SANT JORDI

ÉS DIADA ASSENYALADA

PER LES FLORS QUE HI HA ALS MERCATS

I L'OLOR QUE FAN ELS AIRES

I LES VEUS QUE VAN DIENT:

SANT JORDI MATA L'ARANYA

LA MONA

2010-05-24T07:58:00.001-07:00

PASQUA 2010

LA MONA COM SEMPRE VA ARRIBAR PUNTUALMENT A JARDINETS.
BÉ, LES MONES, N'HI HAVIA PER TOTS ELS GUSTOS.

UNA CANÇÓ PER REFLEXIONAR

2010-03-22T03:05:00.000-07:00

LLEGAR A VIEJO

Si se llevasen el miedo, y nos dejasen lo bailado para enfrentar el presente.
Si se llegase entrenado y con ánimo suficiente, y después de darlo todo, en justa correspondencia todo estuviese pagado y el carnet de jubilado abriese todas las puertas, quizás llegar a viejo sería más llevadero, más confortable, más duradero.
Si el ayer no se olvidase tan aprisa.
Si tuviesen mas cuidado en donde pisan.
Si se viviese entre amigos que al menos, de vez en cuando, pasasen una pelota; si el cansancio y la derrota no supiesen tan amargos.
Si fuesen poniendo luces en el camino, a medida que el corazon se acobarda y los ángeles de la guarda diesen señales de vida, quizás llegar a viejo sería más razonable, más apacible, más transitable.
Ay...si la veteranía fuese un grado. Si no se llegase huérfano a ese trago.
Si tuviese más ventajas y menos inconvenientes.
Si el alma se apasionase, el cuerpo se alborotase, y las piernas respondiesen, y del pedazo de cielo reservado para cuando toca entregar el equipo,repartiesen anticipos a los más necesitados, quizás llegar a viejo sería todo un progreso, un buen remate, un final con beso. En lugar de arriconarlos en la historia convertidos en fantasmas con memoria.
Si no estuviese tan oscuro a la vuelta de la esquina.
O simplemente si todos entendiésemos que todos
llevamos un viejo encima.
Joan Manuel Serrat

UN RECONEIXEMENT

2010-03-18T13:34:00.000-07:00

La malaltia d'Alzheimer és cada dia més visible a la nostra societat. I naturalment és present al centre.
Aquest vespre sento la necessitat de fer un reconeixement al gran valor que tenen totes les persones que cuiden un familiar malalt d'Alzheimer i fer esment especial d' un tema molt espinós: EL CANVI DE ROL
Quan durant anys hem tingut un paper dins l'entorn familiar, no resulta fàcil canviar-lo . Els fills han de fer de "pares" , els marits que mai no han tocat un plat es veuen abocats a fer de "mestressa de casa".
Amb la malaltia d'Alzheimer algun familiar es veu sovint obligat a fer aquest canvi i de vegades ho pot fer amb la serenitat i alegria d'una persona que vàrem conèixer a Jardinets.
Ella explicava que la seva mare tota la vida, abans d'emmalaltir, va ser una persona eixuta, que mai no feia petons als fills. Ara amb la malaltia s'havia transformat en una dona que sempre reia, que feia petons quan li demanaves, i que es deixava petonejar i abraçar,...
I aquesta filla a la que jo sincerament vaig admirar, va ser capaç d'aprofitar aquesta situació i mostrar-se satisfeta. De fer abraçades i petons, bromes i moixaines a aquella mare diferent que la malaltia li havia deixat. Deia: ara m'aprofito, abans no ho vaig poder fer!
I jo pensava: quina gran persona, no té cap rancúnia per tot el que la mare no li va donar, no li fa retrets - que em guardaré prou de criticar- com els que d'altres boques s'han sentit: això ho havies d'haver fet abans quan estaves bé i no ara. No la rebutjava en el seu canvi. No, ella es mostrava contenta pel que tenia.
Em va impressionar i estic segura que ho recordaré encara molts més anys. Tant de bo tots fossim capaços d'acceptar els canvis tan positivament.

LA VELLA QUARESMA

2010-02-22T11:52:00.000-08:00

I ja ha arribat la "vella quaresma". Amb les seves 7 cames quan arriba , cada setmana en perdrà una ( ara ja només n'hi queden sis), fins que en arribar la Pasqua i ja sense cap cama, s'amagarà fins l'any vinent.

DIMECRES DE CENDRA

2010-02-22T11:39:00.000-08:00

Això que veieu aqui és una safata de bunyols de vent. Una altra de les tradicions a Jardinets: el Dimecres de Cendra es fan bunyols. I us en donem la recepta:
1/4l llet--200g. farina---140g.mantega---5 ous---1 copa d'anis---sucre i canyella.
Poseu la llet amb la mantega al foc i quan arrenqui el bull tireu-hi tota la farina de cop i apagueu el foc. Remeneu amb energia. Deixeu que perdi una mica l'escalfor i amb paciència aneu-hi incorporant els ous d'un a un. Finalment tireu-hi l'anís ija són a punt. Comenceu a fregir-los amb oli calent. No els feu molt grossos perque s'inflen força. I contempleu-los com ells sols es giren quan ja són cuits d'una banda. Espolseu-los amb sucre i canyella quan els treieu del foc i deixeu-los reposar un parell d'hores abans de tastar-los. Bon profit!!!

I JA HA ARRIBAT EL GRAN DIA

2010-02-22T11:15:00.001-08:00

IMATGES IMPAGABLES

CONVENÇUTS DEL SEU PAPER

DESINHIBITS

AGOSARATS

FELIÇOS

EL RECICLATGE A LA DECORACIÓ

2010-02-22T10:49:00.000-08:00

TREBALLEM, TREBALLEM,....

Ja fa uns anys que les nostres decoracions procuren pel medi ambient; alguns materials que hem triat per fer-les han estat les ampolletes d'aigua, iogurts i flams, paper de diari tenyit, bosses de "súper",... i aquest carnaval les protagonistes han estat :LES BOSSES DE PAPER. Ja sabeu, les que donen algunes botigues de roba, sabates, perfumeries,... I mireu en què les hem convertit.

S'ACOSTA CARNAVAL

2010-02-10T05:32:00.000-08:00

Aquest mati estava sentint com un dels grups d'usuaris del centre amb l' educadora que conduia l'activitat, estaven repassant dites relatives al Carnaval, al mes de febrer, i d'altres que sortien per temes associats.

De vegades quan estàs immers en una acció pot ser que no t'adonis de la globalitat de la situació. Avui sentint-ho des de fora he pogut viure aquesta sensació , la percepció de la globalitat i no de la parcialitat.

I he pensat que hi havia una vida en aquell grup..., unes ganes de xerrar, de compartir, de passar-ho bé, que són dignes d'admiració. El passadís - els que ens heu visitat alguna vegada ja us deveu haver adonat que aquest és un espai que sempre reflecteix quin és el tema que estem utilitzant com a eix central de les activitats- doncs el passadís ja està ambientat de carnaval, i demà passat sortiran les disfresses i ben segur que molts en faran un bon ús: riure dels altres i d'un mateix, fer gresca i si el temps ens ho permet sortir al carrer a lluïr les disfresses. Ja veieu que els anys de les persones que venen a Jardinets, no els priven de passar-s'ho bé.

Sense vergonya, sense tabús socials, sense límits dins dels propis límits,...

2010-01-10T00:31:00.000-08:00

PREPARANT LA CARTA ALS REIS

I Ses Majestats ens porten obsequis

Uns convidats especials que afegeixen il.lusió a la festa.

I també per ells algun petit regal.

Aqui la reialesa al ple, que com sabeu sempre s'hi posa bé davant les càmeres.

CELEBREM EL NADAL

2010-01-10T00:04:00.000-08:00

Fidels a les tradicions, no podia faltar la celebració del Nadal a l'estil més propi de casa nostra.

Fer cagar el Tió és una de les coses que segueix divertint tothom al marge de la seva edat. Com és habitual el Tió ens va cagar torrons i llaminadures diverses per acompanyar els àpats festius.

Una taula ben parada per fer l'àpat "en família"

les postres a punt!!

I NO HI PODIA FALTAR ... LA BALLARUCA !

LA CANTADA DE NADALES

2010-01-08T08:29:00.000-08:00

Una colla de noies i nois de l'escola Canigó, veïns nostres, venen des de fa anys a fer-nos una cantada de Nadales abans de començar les seves vacances de Nadal.

Tenen el costum de portar-nos una felicitació per a cada usuari i nosaltres tenim el costum d'agraïr-losel detall amb unes llaminadures que acostumen a ser les monedes de xocolata embolicades amb paper daurat que tots coneixem.

Els cantaires amb molta serietat

Els oients amb molta atenció.

I preparats amb les panderetes per quan arriba el moment de fer-ne una tots junts.

Ens fan passar una bona estona.

ELS OBSEQUIS

2010-01-08T08:09:00.000-08:00

Amb molta cura comencem a fer les felicitacions que necessitem per enviar a amics i coneguts i també a cada una de les famílies dels usuaris del Centre.

I no ens podem torbar massa .

N'hem de fer una colla i no val a badar.

La tècnica escollida aquest any ha estat la pintura.

I seguidament fer l'obsequi per cada família que enguany ha estat un almanac.

Primer en vàrem elaborar el contingut: explicar-hi coses que segurament no saben els qui el rebran: com eren abans les diades de Reis, o en quines feines es treballava, receptes de cuina originals de Jardinets, alguna dita, remeis casolans pels encostipats i mals de panxa,...

I després la fabricació de l'almanac. Fer les tapes que va requerir folrar les tapes manualment, fer-ne la decoració i finalment muntar-lo.

Un copembolicat va quedar llest perquè a cada casa n'hi hagués un.

Veieu-ne unes fotografies.

LA COLLITA DE LLIMONES

2010-01-08T08:05:00.001-08:00

Sempre en aquesta època hem de fer lloc entre les diverses ocupacions per fer la feina relacionada amb la collita de llimones.

Collir-les

Netejar-les

Comptar-les

Embossar-les

Repartir-les

I tot entre la bona olor que fan quan són acabades de collir.UN PLAER!

COMENCEN ELS PREPARATIUS PEL NADAL

2010-01-08T07:47:00.000-08:00

Una de les línies d'actuació al centre de dia passa per procurar que la vida que es viu al carrer es reflecteixi a dins del centre; i això ho fem adaptant les activitats pròpies de cada època o diada a les nostres possibilitats.

Aqui doncs comença el relat de com hem preparat i viscut les festes a Jardinets.

PRIMER LA DECORACIÓ

Aquest any va consistir a recollir capses de totes mides que puguessin semblar regals per embolicar-les després amb paper daurat i amb llaçades i cintes de diferents colors. Tot el passadis va quedar ple de regals quan les vàrem penjar un copacabada la feina.

I una altra feina que no podia faltar era la de fer el pessebre.

Cada any ,com és costum a moltes cases, hi afegim ara una figureta, ara un grup d'arbres, més endavant el paller, el pou,... i així va sent cada any una mica més poblat i una mica diferent.

L'hem poblat tant que en lloc de 3 reis.....

¡EN TENIM 6!

CASTANYADA 2009

2009-11-28T03:42:00.000-08:00

ARA SI QUE SOM A LA TARDOR!

2009-11-13T05:30:00.000-08:00

Ara ja se sent el temps de tardor, fresc, gris,dies curts,...I per això les activitats del centre la tenen present com un dels motius d'interès i punt de partida de moltes activitats.

Amb la intenció de portar al centre el que passa a l'exterior, hem canviat la decoració adequant-la més al temps que fa. I naturalment hem celebrat les diades tradicionals: Castanyada i dia de Difunts.

Cada ú hi diu la seva, ens expliquem mútuament els costums d'aquests dies , els d'abans i els d'ara, els d'aquí i els de fora, i les treballadores del centre aportem el necessari perquè tot surti rodó.

En pocs dies haurem fet la selecció de fotografies relacionades amb aquest període de temps, donant clarament l'espai més important a l'elaboració de panellets.Només entrar l'olor que feien al coure's ja et feia venir gana.No us en vàrem guardar cap perquè eren massa llaminers i com diu la dita: TINC TAN A LA VORA LES DENTS QUE NO EM RECORDO DELS PARENTS.

Però creieu-nos, ¡eren boníssims!.

EL QUE QUEDA ÉS EL QUE TENIM...

2009-10-05T22:01:00.000-07:00

En les persones afectades per malalties que comporten la pèrdua de memòria , els espais sense records són cada vegada més grans. De vegades ens trobem amb persones que pràcticament no recorden res i només poden repetir una vegada i una altra un poema, una vivència, una cançó,... alguna cosa que manté la seva identitat, el seu lligam amb ells mateixos. Aleshores, procurem que això no es perdi i som nosaltres, les persones que en tenim cura al centre de dia les que l'escoltem amb atenció cada una de les moltes vegades que ho repeteixen al llarg del dia com si fos la primera vegada que ho sentim. I si observem que el record es va difuminant, procurem repetir-lo perque es mantingui viu més temps.
Vull compartir amb vosaltres el poema que ens dedica amb il.lusió una senyora que s'ha incorporat al centre fa pocs dies:

En que jardin t'has criao, linda maseta de lirios?

No tenias quinse años y ya estabas dando martirio.

A quien? A los hombres. Por qué?

Porque eres un sielo, un trosito de sol

el que a ti no te quiera, no tiene perdón de Dios.

Te quiero porque te quiero, y en mi querer nadie manda.

Te quiero porque me sale de los adentros del alma!

ERRADA

2009-09-25T08:28:00.000-07:00

En l'anterior entrada s'ha escrit 5è en lloc de 15è com ha de ser i segons diu el títol.Disculpeu

EL MANDALA DEL 15è ANIVERSARI

2009-09-25T08:03:00.000-07:00

Ja fa 2 anys que el taller de Mandalas s'ha convertit en una activi-tat habitual.

Mandala significa cercle.És el símbol que transmet la idea de totalitat, integritat al voltant d'un centre. I segons els budistes tibetans,"és la matriu o model dun univers perfecte".

A Jardinets el taller de Mandalas, ens serveix per treballar l'autoacceptació, el recolliment,la relaxació,...

La confecció col.lectiva d'aquest mandala va ser una de les activitats del 5è aniversari del centre.

DIA MUNDIAL DEL'ALZHEIMER

2009-09-21T23:42:00.001-07:00

Com altres anys ens ha visitat televisió de l'Hospitalet amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer. Com a centre de referència a la ciutat pel que fa a l'estimulació dels usuaris,i especialment dels malalts d'Alzheimer, ahir van voler tenir la perspectiva del personal que està en atenció directa. Saber com el professional viu la relació amb aquests malalts va ser la intenció de l'entrevista d' enguany. Trobes que és una feina trista? T'afecta en la teva vida personal?...

2009-09-16T02:06:00.000-07:00

El dilluns dia 15 vàrem fer una jornada de portes obertes. Ens va visitar molta gent, però si hagués de triar quines visites em vàren proporcionar ,no més satisfacció- que totes les visites em van fer il.lusió- sinó una emoció més forta ,sens dubte he de dir que les de familiars d'usuaris que ja no són al centre.
Alguns d'ells ja van morir, i no obstant això, les seves famílies ens han vingut a veure per compartir amb nosaltres un dia que sent com els altres, volem assenyalar especialment: el del 15èANIVERSARI.
Haver deixat en aquests familiars un record prou intens perquè fins i tot al cap dels anys tornin a visitar-nos és una de les grans compensacions que ofereix la feina que fem cada dia.

BENVINGUTS

2009-09-16T01:47:00.001-07:00

Estem celebrant el 15è aniversari del centre i em sembla un bon moment per crear un nou espai on ens pugueu trobar i compartir amb nosaltres el que vulgueu.

Creat amb la voluntat d'apropar-vos al nostre dia a dia, pretén mostrar petites coses que al capdevall són les importants. Compartir-les és un senyal de com ens satisfan. Gràcies.